Per què serveixen els lubricants?
La dona produeix des de la pubertat un líquid o secreció de color blanquinós que s'anomena flux vaginal. Aquest flux està produït per les glàndules que es troben a la vagina i al coll uterí i serveix per mantenir la salut vaginal i lubricar la vagina per facilitar l'entrada del penis durant el sexe amb penetració. El problema és que, en determinades èpoques (embaràs, menopausa, postpart, estrès…), es pot produir sequedat vaginal, és a dir, una disminució d‟aquesta lubricació en tots els moments, inclosa l‟excitació, dificultant la penetració i causant dolor en les relacions sexuals.
La solució més immediata a aquest problema de sequedat vaginal és l'ús de lubricants que es poden aplicar abans de la relació sexual per augmentar la lubricació de la zona i evitar el dolor i les molèsties, oferint un major plaer. Així mateix, redueixen les friccions i frecs que poden causar el trencament del preservatiu, evitant un embaràs no desitjat i el contagi de malalties de transmissió sexual. Aquests lubricants supleixen la humitat natural de la zona íntima de manera similar a les secrecions vaginals, per la qual cosa han de ser tan semblant com sigui possible a la lubricació fisiològica, amb textures filants, una mica líquides.
A més, els lubricants poden facilitar l'ús d'exercitadors del terra pèlvic com les boles xineses o els ous de jade , la copa menstrual o joguines eròtiques com els vibradors. També es poden fer servir en la masturbació i són pràcticament indispensables en el sexe anal.
Les novetats al mercat dels lubricants han introduït alguns amb sabors per fer més agradable el sexe oral i poden servir-se per fer massatges sensuals.
Pel que fa al seu ús, s'aconsella provar primer amb una petita quantitat a la mà per assegurar-se que no produeix al·lèrgia i, si és així, començar amb una petita quantitat i anar augmentant i reaplicant segons calgui.
Com veus, tenen molts usos i utilitats, però com saber quin triar? En què ens hem de fixar?
Consells per triar el millor lubricant
- Hi ha diversos tipus de lubricants segons la seva composició: oliosos, de silicona i de base aquosa:
• Els de base aquosa són més lleugers, més naturals, s'absorbeixen millor, són menys untuosos i més fàcils de retirar i netejar. Són els millors quan hi ha sequedat vaginal o si es vol aconseguir un embaràs, ja que no interfereixin amb la mobilitat dels espermatozous. També es poden fer servir amb preservatiu o joguines de silicona . A més, són respectuosos amb la flora vaginal i anal i no alteren el pH. S'aconsellen persones sensibles a irritacions vaginals. Són els més naturals, el seu únic inconvenient és que s'evaporen abans, per la qual cosa pot ser necessari reaplicar, i que es dilueixen a l'aigua, per la qual cosa no serveixen per al sexe a la dutxa.
• Els lubricants de silicona són més densos i no s'absorbeixen amb facilitat, per la qual cosa duren més. Es recomanen sobretot al sexe anal ia l'aigua. Tenen una textura més sedosa i lliscant. Són compatibles amb el làtex en general, però no amb la silicona.
• Els lubricants oliosos són els més grassos, més duradors i de més lenta evaporació, per la qual cosa són ideals per a sessions llargues de sexe, però són difícils de retirar i poden tacar. Asseguren més lliscament i durada, per la qual cosa s'aconsellen amb joguines eròtiques i el sexe a l'aigua. No obstant això, poden irritar la vagina i són incompatibles amb el làtex, fins i tot poden trencar el preservatiu o el diafragma. A més, l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa (AEEM) desaconsella l'ús de lubricants amb base d'oli o silicona en dones amb sequedat vaginal perquè són menys semblants a les secrecions naturals que els lubricants amb base d'aigua i el seu pH o la seva osmolaritat no solen ser els adequats”.
- A més, es poden trobar lubricants de diversos sabors , amb efecte fred o calor, excitants relaxants… Aquests poden triar-se segons els desitjos de la parella. Fins i tot se'n poden tenir diversos per utilitzar segons les necessitats de cada moment.
- Quan al pH del lubricant, se n'ha de triar un d'entre 3,8-4,5 per a ús vaginal i de 5,5-7 per a ús anal. Un pH molt alt pot augmentar el desenvolupament de les infeccions.
- Pel que fa a la composició, segons l'Organització Mundial de la Salut, l'osmolaritat (concentració de substàncies) d'un lubricant hauria de ser inferior a 380 mOsm/kg per minimitzar el dany epitelial. Aquesta osmolaritat sol dependre de la concentració de glicols i sobretot de la de glicerol i propilenglicol que no hauria de ser superior al 8,3% del total o podrien causar una reacció al·lèrgica.
- Evita aquells lubricants que continguin parabens i conservants, intenta que estiguin fabricats amb compostos naturals com el lubricant BIOglide que pots comprar a Femme Up. Aquests compostos posseeixen un efecte estrogènic feble i podrien actuar com disruptors endocrins. No obstant això, es poden fer servir methylparaben i ethylparaben, dos parabens autoritzats a Europa per al seu ús en cosmètics que es consideren ingredients segurs ja que s'absorbeixen molt poc per la pell i asseguren que el producte no es contamini per microorganismes, molt important en productes de base aquosa com els lubricants íntims a causa de la seva zona daplicació.
- És molt més respectuós per a la vagina utilitzar p roducte basat en aigua amb polímers com la goma xantana i algun ingredient que aporti hidratació com la glicerina.
- Evita també les formulacions de lubricants que continguin polyquaternium 15 específicament, i compostos policuaternaris en general, ja que es tracta d'un compost la seguretat del qual està qüestionada.
- No s'aconsellen els lubricants que continguin espermicides tipus nonoxinol-9 ja que aquesta substància augmenta el risc d'irritació.
- Tampoc els que contenen altres additius per aportar un efecte addicional, com la benzocaïna, que es considera un medicament i requereix prescripció mèdica.
Redacció: Irene García , Directora de Continguts de Fourcats Media
OMS
Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa
