Què s'espera de nosaltres?

"Se t'està passant l'arròs"

Si estàs rondant els 30, prepara't per als interrogatoris. A més, quan arribes a aquestes edats, sembla que els astres s'alineen i el món t'envia senyals. Les teves amigues comencen a quedar-se embarassades, per les xarxes socials no paren de saltar-te comptes i imatges sobre nadons… Ja ha passat el moment “Per quan el casament!” que, si no t'has casat, deu haver patit. Però si pensaves que ja t'havies lliurat d'opinions que no havies demanat, ara arriba el moment “T'està passant l'arròs!”.

"Quina mala mare, fa res va donar a llum i ja està treballant. Quina sort, la teva parella t'ajuda a casa”

La següent afirmació és una que em fa molta gràcia, sembla que un cop dónes a llum i passes a ser mare, et limiten a això. Tota la resta passa a un segon pla i ara, de cara als altres, ets simple i exclusivament una mare. Però no creguis que això li passa als pares també, és clar que no. Per a la societat, un paràs és aquell que treballa i, si això, quan arriba a casa t'ajuda a parar taula i juga amb el seu fill, mentre tu prepares el sopar i has fet tota la resta al llarg del dia, compatibilitzant amb la teva feina si el temps i aquestes noves responsabilitats t'han permès mantenir-lo. Sempre es dóna per suposat que és la mare qui ha d'apartar els altres aspectes de la seva vida per crear el seu fill i si tu ho has fet, va ser perquè realment ho volies o perquè s'esperava això de tu?

Lidiar amb la maternitat pot ser una de les coses més difícils del món. El teu cos és una bomba d'hormones, incertesa i desconeixement. Òbviament, ser mare, si ha estat la teva elecció i és el que has triat, et pot fer la dona més feliç del món, però hi ha una idealització absurda al voltant de l'embaràs. Marejos, el cos inflat, malestar continu, pèrdues d'orina… Els efectes són incomptables, són mesos difícils i no parlem del part. La meva mare sempre em diu:

"Ets la persona que més alegries m'ha donat, però també la que més dolor em va causar"

Afrontar tants canvis de cop, en un cos ara desconegut per a nosaltres mateixes i pensar tot el que ens ve a sobre, també és maternitat. No sentiu por o vergonya si alguna vegada se us creuen pensaments de penediment o dubtes, els sentiments negatius també formen part del procés i no viure en un món fingit i inassolible no significa ser mala mare o mala dona, significa ser real.

“Jo ja m'he corregut, ho deixem aquí”

Hi ha una cosa anomenada bretxa orgàsmica, què vol dir això? Molt senzill, el gran avantatge que ens porten els homes dins les relacions heterosexuals a l'hora de tenir orgasmes. La marca de preservatius Durex va fer un estudi el 2017 que va revelar que el 75% de les dones enquestades no arribava a l'orgasme durant les relacions sexuals, a diferència del 28% dels homes. El plaer d'un altre no és més important. Jo crec que ja és hora de gaudir-nos, de conèixer-nos i deixar de fingir.

Fingir orgasmes és una pràctica que s'ha estès molt entre les dones, per què ens resulta més fàcil aparentar un orgasme en comptes de demanar i fer allò que ens agrada? Sempre hem donat prioritat al gaudi de l'home, oblidant-nos completament de nosaltres mateixes. De fet, són moltes les dones que ni tan sols es masturben perquè no coneixen el cos i no saben com fer-ho. Prou tabús i inseguretats, per sort cada cop tenim més informació al nostre abast, fes-la servir.

Sembla, a més, que una trobada sexual es limita a introduir un penis en una vagina. No, no i no. Reduir l'acte sexual al coit és un error molt comú provocat per la manca d'educació sexual i el desconeixement sobre el propi cos. Com a éssers individuals i dones que som, ens hem de conèixer per poder ensenyar després el que ens agrada. Reclama els teus drets, que són els mateixos que els de la parella a l'hora de gaudir.

“Quina mala cara tens avui, no t'has maquillat?”

La gran majoria hem d'invertir més temps de la nostra vida en comparació dels homes per maquillar-nos, arreglar-nos i estar presentables. Perquè de vegades sembla que si no portes coloret o màscara de pestanyes, no ho estàs. M'ha passat a mi mateixa que, durant el confinament, vaig deixar de maquillar-me en no sortir de casa, si total, no em veuria ningú! Amb el pas del temps vaig intentar buscar-hi lògica, per què em veig millor amb maquillatge? Per què no em sento tan segura quan no em maquillo? Per què n'he arribat a dependre per sortir al carrer?

Abans deia que jo em maquillava perquè jo l'escollia, però ara m'he adonat que no era així. Sentia una pressió i una inseguretat molt gran que no em permetia mostrar als altres el meu aspecte natural. Escoltar contínuament comentaris sobre per què no ens arreglem més o complerts quan anem ben pintades ens n'ha fet dependre. Ens obsessiona l'aprovació aliena, i si fos sobre les nostres capacitats tindria una passada, però el que ens absorbeix és que ens vegin guapes.

A dia d'avui m'he posat per davant, a mi abans que a la meva cara, treballo dia a dia en acceptar-me i això no implica que no em maquillarà mai dels mais, per mi suposa no dependre'n i sentir-me igual de còmoda amb o sense.

Segurament hi ha milers de coses més que se segueixen assumint sobre les dones i que no haurien de ser. És fonamental trobar un equilibri entre totes les nostres facetes i, sobretot, triar les que realment ens facin sentir completes. No deixis mai de banda el que t'apassioni i no permetis que una d'aquestes facetes limiti les altres, deixant-les a l'ombra.