Per què apareix la manca de desig sexual?
La manca de desig sexual suposa un dels reptes més importants de la sexologia clínica. La incidència d'aquesta disfunció augmenta progressivament a més ritme i és probablement la que atresora més fracassos terapèutics. Kaplan va definir: “El desig sexual o libido és vivenciat com a sensació específica que mou l'individu a buscar experiències sexuals oa mostrar-s'hi receptiu. Aquestes sensacions són produïdes per l'activació d'un sistema neural específic al cervell. Quan aquest sistema s'activa, la persona és “calenta”, segons el llenguatge popular, i és possible que percebi sensacions genitals, que se senti vagament excitada, interessada o oberta a experiències sexuals o, fins i tot, simplement inquieta. Aquestes sensacions cessen després de la gratificació sexual, és a dir, de l'orgasme. Quan aquest sistema està inactiu o sotmès a la influència de forces inhibitòries, una persona no té interès en les coses eròtiques, perd la gana per les experiències sexuals”. Per a aquesta autora, el desig sexual no és més que “tenir ganes, estar disposada, motivada, expectant”.
Quan sentim que alguna cosa no va bé i el nostre desig sexual està “transtornat”, s'utilitzen indistintament variades terminologies com: aversió sexual, fòbia al sexe, apatia sexual, desig sexual baix, evitació sexual… que tendeixen a produir confusió conceptual al voltant de la sexualitat.
Aquest desànim pot ser degut a innombrables causes i en etapes totalment diferents de la vida. La libido femenina és molt sensible i es pot veure afectada per qualsevol alteració, per petita que sigui, que hagi tingut lloc al nostre entorn o al nostre cos. A la pràctica clínica, les pertorbacions de la libido que prevalen són d'origen psicogen més que les derivades de factors fisiològics (trastorns hormonals, malaltia…). Alguns pacients tenen tan enèrgiques defenses contra el seu desig sexual que eviten activament qualsevol situació que els pugui mobilitzar. Són pacients que no llegeixen literatura eròtica ni miren imatges eròtiques. No parlen de temes sexuals i fins i tot és possible que se sentin incòmodes si en una conversa o en una broma hi ha suggeriments sexuals… El mecanisme de “desconnexió” fa pensar que la causa o antecedent immediat del desig sexual inhibit és la supressió involuntària i inconscient, però activa, del desig sexual.
En un matrimoni o una relació molt duradora, el problema de la manca de desig pot comportar greus conseqüències entre les dues persones. Si la dona és una persona que treballa en excés, que porta un ritme de vida que la manté extenuada, no ha d'esperar que tingui un desig sexual satisfactori. D'altra banda, si no està satisfeta amb la seva relació, passa una cosa semblant. Una dona que se senti dominada en una relació, sense espai per dialogar, on no se'l pren en compte, veurà com el seu desig sexual es veu afectat. Passa el mateix quan hi ha diferències entre la parella respecte a l'espai de cadascú. Lespai significa temps individual, apartat de la parella; tenir amics i interessos separats. Això és sa en una relació, tant per a l'home com per a la dona. Però, de vegades, la dona requereix més espai i resulta que l'altra part necessita més proximitat i, per conseqüència, menys espai. Aquesta situació pot conduir a un descens de libido. S'inicia així un cicle de “em persegueixes i em distanci”, i el que s'aconsegueix és més distància d'una de les parts i, per tant, una sensació de rebuig per l'altra.
Com superar la manca de desig?
Una cosa imprescindible per superar aquest tipus de sots pels quals la gran majoria haurem passat o passarem és millorar la comunicació; espai no vol dir que es deixi de estimar una persona, com de vegades erròniament s'assumeix. Els sentiments de vulnerabilitat i confiança també són causes que poden influir en l'aparició del fenomen. Fer l'amor col·loca la dona en una posició d'expressar afectivitat per la parella i de demostrar que ho necessita emocionalment. No obstant això, malgrat que aquests sentiments són genuïnament positius, si no hi ha confiança amb la parella, si no se sent que és allà quan se'l necessita, si no s'està segura de l'estabilitat de la relació, les relacions sexuals poden produir-lo insatisfacció. Per tot això, comunicar-nos amb la nostra parella , dir-li com ens sentim i el que volem, com ens agradaria portar la relació… Posar punts en comú per arribar a acords condensats farà sentir les dues parts còmodes i compreses, per la qual cosa crearem un ambient més relaxat. Ara ja sabeu, on puja la tensió… baixa el desig!
Com heu pogut veure, són moltes les dones que perceben una vida infeliç allunyada de tot benestar producte al desig sexual, ja sigui per ser aquest elevat i no trobar satisfacció o per estar disminuït. Es poden veure sintetitzats els factors comuns a la problemàtica del desig sexual femení: problemes de comunicació, manca d'afecte, pugnes i conflictes de poder i la manca de temps perquè la parella pugui estar sola. D'altra banda, sempre hem de tenir presents altres situacions més delicades que hagin pogut derivar en un desig sexual inhibit, com pot passar en persones amb una educació sexual molt estricta durant la criança, actituds negatives cap al sexe o experiències sexuals traumàtiques o molt negatives .
Font:
Salvazán, N.; Creagh Almiñán, I.; Soto Martínez, O.; Wilson Castellanos, D. El desig sexual femení. Un tema dinterès per a tots. Revista Informació Científica, vol. 85, núm. 3, maig-juny, 2014, pàg. 514-525
