Com funciona la resposta sexual humana?

Quines són les 4 fases de la resposta sexual humana?

El concepte de resposta sexual humana va ser introduït per primera vegada a la història per part de William Masters i Virginia Johnson, el 1966. El terme designa tot conjunt de canvis psicològics, neurofisiològics, vasculars i hormonals que tenen lloc durant la realització de l'acte sexual. És un conjunt de canvis físics i psicològics que afecten la totalitat del nostre organisme, generant (normalment) sensacions plaents que reforcen la nostra motivació de voler repetir l'experiència sexual [1].

De manera general, i després de molts anys de recerca i propostes de models diversos, la resposta sexual avui dia es pot descriure a través de 4 fases o components: el desig , la excitació , el orgasme i la fase que segueix aquest últim, la resolució [1].

Veurem una mica més de prop cadascuna de les fases perquè coneguis el més important de cadascuna:

1- Desig. La fase del desig (o també conegut com a libido, gana sexual o passió), pot ser entesa com una emoció o activació emocional que ens facilita la recerca de plaer eròtic i sexual [2]. Aquesta fase o emoció sol antecedir al comportament sexual en si mateix, però no és determinant per tenir relacions sexuals (encara que sí que és recomanable, perquè en cas contrari pot no gaudir-se en la seva totalitat) [2]. Aquesta fase es pot presentar de manera “espontània” o “reactiva”, és a dir, com a resposta a l'estimulació sensorial directa dels nostres òrgans sexuals o altres zones erògenes [1].

2- Excitació sexual. En aquesta fase tenen lloc molts canvis genitals (com la lubricació vaginal, la tumescència (o inflor) del clítoris, dilatació de la vagina i elevació de l'úter, a la dona), així com també canvis extragenitals (com l'erecció dels mugrons, augment de la freqüència cardíaca i de la ventilació pulmonar, etc.). D'aquesta manera, tenen lloc una gran quantitat de canvis físics i fisiològics que adapten el nostre cos a l'acte sexual en si mateix [1]. Aquesta fase constitueix una entitat neurofisiològica pròpia, que es produeix com a resposta a estímuls eròtics prèviament experimentats [2].

3- Orgasme. L´orgasme conforma la tercera fase de la resposta sexual humana. Es tracta d'una resposta reflexa i automàtica que es caracteritza per tot un seguit de contraccions involuntàries que estan associades, generalment, al plaer. La definició de l'orgasme en si mateixa està marcada per la subjectivitat (perquè cadascuna experimenta l'orgasme d'una manera diferent), però, en paraules de Carroble (1990) [citat en 2], l'orgasme es pot descriure com a “experiència plaent, caracteritzada per alliberament la brusca i instantània de tota l'excitació o la tensió sexual acumulada prèviament, tant a escala física, neuronal com psicològica, a través d'intenses sensacions físiques, seguides d'una ràpida desactivació o relaxació de tota la tensió acumulada” [2]. D'aquesta manera, l'orgasme és una experiència de breu durada que pot durar uns segons, per la qual cosa es tracta d'una de les fases més curtes del cicle de la resposta sexual humana [2].

4- Resolució. Aquesta darrera fase (que més que fase en si, alguns autors la consideren la finalització de l'orgasme) [2], consisteix en la tornada als valors físics inicials del nostre cos, amb una reducció de la vasocongestió pèlvica i relaxació muscular, que pot durar uns quants minuts i es va allargant amb l'edat [1]. En homes, la resolució acostuma a seguir-se d'un període refractari, durant el qual és difícil tornar a repetir un nou cicle de resposta sexual. En dones, si bé també poden ocórrer períodes refractaris (especialment després d'orgasmes molt intensos), si perdura l'estimulació sexual i es mantenen els nivells d'excitació previs, és habitual que es puguin desencadenar orgasmes successius, efecte que es coneix com a “capacitat multiorgàsmica ” [1].

És important també tenir en compte que tant homes com dones podem experimentar totes les fases (o no totes), però no hem de fer-ho de la mateixa manera, ni tampoc en el mateix ordre. Per exemple, és poc probable que tu i la teva parella sexual arribeu a l'orgasme alhora, cadascú necessitarà el seu ritme. D'aquesta manera, el pas per cadascuna de les fases variarà en intensitat i temps, essent un procés únic i especial per a cada persona [3].

Models de resposta sexual humana

Ara que ja coneixes millor les fases principals de la resposta sexual, és important també que coneguis breument els diferents models que han anat donant forma a les 4 fases que avui dia defineixen la nostra sexualitat. Com hauràs pogut veure, la resposta sexual (especialment en dones) és molt variable i multifacètica, i inclou la interacció de molts components fisiològics, psicològics i interpersonals [4]. Això ha estat així des de l'inici de les primeres investigacions sobre la sexualitat humana, on autors com Master i Johnson ja al segle XIX van observar la variabilitat dels patrons de resposta sexual a les dones [4]. D'aquesta manera van anar sorgint diversos models per donar resposta al cicle de la sexualitat humana. Els més importants són:

- Model lineal de 4 fases de Masters i Johnson (1966). William Masters i Virginia Johnson el 1966 van ser els primers a estudiar la fisiologia de la resposta sexual humana mitjançant la creació d'un model lineal de 4 fases àmpliament conegut que conforma part de les fases que actualment s'utilitzen: excitació, altiplà, orgasme i resolució [5]. Aquest model descriu una seqüència lineal i ordenada de respostes fisiològiques, començant amb l'excitació sexual i culminant en l'orgasme i la resolució, amb les respostes genitals i extragenitals associades [4]. Segons aquest model, l´excitació és la primera fase de la resposta sexual. Els investigadors van descriure tota una àmplia gamma de respostes que tenen lloc tant a nivell genital ( lubricació , expansió de l'úter…) com a nivell extragenital (envermelliment, erecció de mugrons…) durant la fase d'excitació sexual. Totes aquestes respostes són molt variables entre dones, per la qual cosa cadascuna ho experimentarà de manera diferent. Així, si es manté un elevat nivell d'excitació sexual durant la fase d'altiplà, es culminarà en forma de contraccions involuntàries, que donen com a resultat l'orgasme femení. D'aquesta manera, Masters i Johnson conclouen que després d'un (o més) orgasmes es produeix el retorn gradual a l'estat previ a l'estimulació sexual, que és el que anomenen fase de resolució [4]. Aquest model, però, va comptar amb diverses limitacions i crítiques: assumeix una progressió lineal d'augment de l'excitació sexual, que culmina amb l'orgasme i la resolució, cosa que s'ha vist que no en totes les dones és així. El model, per part seva, també mostra una gran absència de la importància dels factors psicològics i interpersonals de la resposta sexual en si. Finalment, aquest model no compta en cap moment amb la fase de desig sexual o libido, un aspecte important que els models posteriors hi afegiran [4].

- Model trifàsic o tridimensional de Kaplan (1979). Com a solució a la darrera limitació del model de Masters i Johnson, el 1979 la sexòloga Helen Kaplan va proposar el model trifàsic o tridimensional de la resposta sexual. Aquest model, tal com indica el nom, organitza la resposta sexual en 3 fases: desig, excitació i orgasme . Aquest model suposa la primera consideració del desig sexual com a component important de la resposta sexual. Kaplan estableix que els components fisiològics i psicològics del desig sexual estan intervinguts pel sistema límbic (la regió del cervell encarregada, entre altres coses, de les emocions, la memòria i l'aprenentatge), però també estan influenciats per factors hormonals (és a dir, pels andrògens i estrògens) i per factors psicosocials. D'aquesta manera, la fase de desig es considera un precursor necessari per desenvolupar una excitació adequada i un orgasme exitós. Com a curiositat afegida, aquest model ha servit de base per a la classificació de les diferents disfuncions sexuals proposades al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-III i DSM-IV) [4].

-Models circulars . Arran del sorgiment dels dos models anteriors, diversos investigadors han anat creant nous models que expliquen la resposta sexual de manera cíclica i circular (no lineal). Un exemple d'això és el model basat en la intimitat de Basson (2001). Aquest model es basa en la idea que les dones experimentem les fases del cicle sexual de manera superposada i no seqüencial, incorporant-hi components mentals i físics. Un concepte innovador que incorpora aquest model és que el desig sexual no ha de precedir necessàriament l'estimulació sexual, és a dir, no és imprescindible perquè l'excitació sexual o l'orgasme es produeixin. D'aquesta manera, la dona pot tenir relacions sexuals per altres raons com el desig de proximitat a la parella, intimitat, compromís o com a expressió d'afecte. Així doncs, la manca de desig sexual en aquest model és considerat com una cosa normal en lloc de disfuncional, en contrast amb els models anteriors [4].

- Model de Control Dual de Bancroft i Janssen (2000). Finalment, un altre dels models que recentment s'han utilitzat per entendre el funcionament de la nostra resposta sexual és el model proposat a finals dels 90 pels doctors John Bancroft i Erick Janssen. Aquest model planteja l‟existència de dos sistemes centrals de la resposta sexual, un sistema inhibitori (que ens fa no voler tenir relacions sexuals) i un altre excitatori (que ens impulsa a tenir-les). Tots dos sistemes, que són fins a cert punt independents, proporcionen un “doble control” sobre l'acte sexual i són necessaris perquè tingui lloc la resposta sexual completa [6]. D'aquesta manera, el model basa la seva premissa principal a la variabilitat individual i estableixen algunes suposicions bàsiques. Per començar, la inhibició sexual es considera un patró adaptatiu a totes les espècies, ja que redueix la probabilitat de dur a terme un acte sexual en situacions en què aquesta activitat seria desavantatjosa o perillosa per a la persona. D'altra banda, Bancroft i Janssen estableixen que, mentre que per a la majoria de les persones la propensió a tenir més o menys excitació sexual resulta una mica adaptativa, aquelles persones amb una propensió inusualment alta a l'excitació (o una inhibició molt baixa) tenen més probabilitats d´involucrar-se en comportaments sexuals d´alt risc. Per contra, les persones amb una baixa propensió a l'excitació sexual (o bé una inhibició sexual molt alta) presenten més probabilitats d'experimentar problemes de disfunció sexual [7].

Com et pot ajudar FemmeUp?

Ara que ja coneixes com funciona la resposta sexual humana i els diferents models teòrics que l'expliquen, potser pots entendre millor què és el que necessita el teu cos. Si notes que no aconsegueixes gaudir del sexe com solies fer-ho, o sents que amb prou feines en tens ganes, i t'agradaria canviar això… FemmeUp pot ajudar-te!

Gràcies a la creació de FemmeUp càpsules, el primer complement alimentari natural, totes les variables biològiques, hormonals i psicològiques que ens concerneixen com a dona queden cobertes. A més d'aportar-te energia, mitjançant una ingesta continuada també aconseguiràs una millora en el teu libido . En definitiva, FemmeUp t'ajudarà a millorar el teu desig sexual, a tenir molta més energia i vitalitat per afrontar el teu dia a dia i, tot plegat, afavorirà les teves relacions sexuals.

I per si pensaves que això era tot, FemmeUp també compta amb una incorporació recent i nova: FemmeUp Drops! Aquesta formulació, composta per ingredients rics i naturals com el ginseng , el guaranà , la maca o la damiana (plantes conegudes, entre altres coses, pels seus efectes energitzants i estimulants), t'ajudarà a recuperar l'energia que perdem diàriament (gràcies al ginseng i al guaranà, que augmentaran els teus nivells de vitalitat) i també millorarà el teu desig sexual (gràcies a la maca i la damiana). Aquest complement, la dosificació del qual és molt fàcil gràcies al seu format en gotes (la quantitat de les quals pots modular en funció del teu estat energètic), t'ajudarà a gaudir de la vida de manera molt més saludable i equilibrada.

Així que ja saps, si vols començar a cuidar-te, mai no és tard per fer el pas! Prioritza sempre la teva salut i benestar general sobre tota la resta i veuràs com a llarg termini el teu cos i ment ho agrairan.