La dopamina és un neurotransmissor conegut com la “hormona de la felicitat”, però tant el seu excés com el seu defecte ens poden causar problemes de salut.
Què és la dopamina i quines funcions té?
La dopamina és un neurotransmissor que pertany a la família química de les catecolamines, és a dir, un missatger químic que transporta i equilibra els senyals entre les neurones i les cèl·lules diana de tot l'organisme.
És present en diverses àrees del cervell, encara que on és més abundant és a l'escorça prefrontal i l'hipocamp, responsables de la presa de decisions i la memòria. No obstant això, no és només important per a les funcions mentals, també per a les motores.
Les seves funcions principals són:
- Afavorir que la memòria a curt termini esdevingui memòria a llarg termini, és a dir, l'aprenentatge. En aprendre alguna cosa que ens satisfà, la dopamina obre connexió amb l'hipocamp, àrea encarregada de la memòria, cosa que ens ajuda a crear nous records i retenir informació nova.
- Proporcionar-nos sensació de plaer i altres sensacions positives com benestar, alegria, eufòria… quan ens passa alguna cosa bona. Quan fas alguna cosa que et fa plaer, el teu cervell allibera una gran quantitat de dopamina. Per això, ens impulsa a cercar situacions agradables ia millorar.
- Ajudar-nos a dormir, ja que la dopamina és necessària per regular la melatonina i mantenir els cicles de son i vigília. Així, al matí els nivells de dopamina augmenten perquè ens despertem sense cansament.
- Afavorir la coordinació de moviments i permetre'ns caminar, córrer, saltar, etc. També ens ajuda a tenir força als músculs per aixecar objectes, utilitzar aparells diferents, etc.
- Participar en els processos de seducció, la sexualitat i el desig .
- Regular lactivitat cardíaca en mantenir la freqüència cardíaca i la pressió arterial.
- Afavorir la creativitat . Les persones més creatives tenen quantitat menor de receptors de D2 de dopamina al tàlem.
- Regular el pes corporal ja que les persones amb nivells més baixos de dopamina solen recórrer al menjar per sentir-se millor, cosa que porta al sobrepès ol'obesitat.
- Afavorir la sociabilitat ja que la dopamina influeix en la manera de relacionar-nos amb els altres i tant l'excés com el dèficit causa problemes que dificulten les relacions socials.
- Desenvolupament de la personalitat: les persones amb més nivell de dopamina són més porugues i s'estressen amb més facilitat.
- Regular la prolactina , l'hormona encarregada de secretar la llet materna després del part. La dopamina s'encarrega de mantenir la producció de la prolactina inactiva al cervell fins que cal.
- La dopamina està implicada en el reflex nàusees i vòmits , mecanisme molt útil per protegir el nostre sistema digestiu. L'ús de fàrmacs que impedeixen treballar a la dopamina evita que els pacients de quimioteràpia, per exemple, tinguin nàusees durant el tractament.
- Augmentar l'eliminació de sodi (sal) i orina .
- Reduir la producció d'insulina al pàncrees .
- Reduir lactivitat dels limfòcits del sistema immunitari.
La dopamina també actua com una hormona. La dopamina, l'epinefrina i la norepinefrina (principals catecolamines) són produïdes per la glàndula suprarenal. Com a hormona, la dopamina s'allibera al torrent sanguini i ens ajuda a lluitar o fugir quan cal.
Quins problemes pot causar el dèficit de dopamina?
Uns nivells baixos de dopamina poden causar problemes com ara:
- la malaltia de Parkinson i el dolor associat a ella
- dificultat per concentrar-se i estudiar
- trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)
- anhedonia o impossibilitat de gaudir amb qualsevol activitat
- cansament
- síndrome de cames inquietes
- augment de pes
- fòbia social o problemes per relacionar-se amb els altres
- canvis d'humor
Quins problemes pot provocar l'excés de dopamina?
Tanmateix, tampoc no és bo per a la nostra salut un excés de dopamina, que pot provocar diferents problemes com esquizofrènia, mania persecutòria, al·lucinacions, insomni. També ens pot portar a comportaments de risc cercant emocions fortes que ens proporcionin dopamina.
Els nivells alts de dopamina ens poden fer sentir plens d'energia, eufòrics i amb un desig sexual alt, però pot ser perillós en tornar-nos més agressius, provocar problemes per dormir o un control deficient dels impulsos que ens pot portar problemes.
A més, la ingesta de certes substàncies estupefaents, com la cocaïna, les amfetamines o la nicotina, alteren l'activitat dopaminèrgica del cervell fent-nos experimentar plaer “artificialment”, cosa que ens pot causar addicció a aquestes substàncies que són perjudicials per a la nostra salut.
Com mantenir la dopamina en nivells adequats?
L'estrès, l'hormona del qual és el cortisol, influeix en l'activitat dopaminèrgica. Per això, les activitats que ens ajuden a mantenir uns nivells de dopamina adequats són les que ens ajuden a reduir l'estrès:
- exercici físic regular
- descans
- relaxació i ioga
- dieta sana
I si necessito elevar els meus nivells de dopamina?
En el cas del Parkinson o d'altres malalties, es pot recórrer a la levodopa, un aminoàcid precursor de la dopamina que n'augmenta els nivells i serveix per tractar els símptomes d'aquesta malaltia.
Els agonistes de la dopamina es fan servir per tractar la malaltia de Parkinson, la depressió, la síndrome de cames inquietes, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, el desig sexual baix i la hiperprolactinèmia.
Mentre que els antagonistes de la dopamina es fan servir per tractar l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, les nàusees i els vòmits, etc.
Però si els teus nivells només són una mica baixos i necessites augmentar-los de forma natural per sentir-te millor pots seguir aquests consells:
- dieta sana rica en antioxidants i en magnesi i tirosina que ajuden a produir dopamina, presents al pollastre, les pomes, els alvocats, els plàtans, el cacau, el te verd, la civada, les ametlles, els pèsols, els tomàquets, la síndria…
- dormir almenys 7 hores al dia
- fer activitats que ens facin estar feliços i relaxats
- evitar (en la mesura del possible) el sucre o el cafè que alteren els circuits de dopamina
- escoltar música
- ser agraïts ens ajuda a alliberar dopamina
- practicar ioga
- establir rutines i horaris i respectar els nostres ritmes circadians
- fer coses noves
- enamorar-se
Fonts:
Baliki, MN; Mansour A.; Baria AT; Huang L.; Berger SE; Fields HL; Apkarian AV (2013). Parceling human accumbens do putative core and shell disociats encoding of values for reward and pain. The Journal of Neuroscience. 33(41): pp. 16383 – 16393.
Ben-Jonathan, N. & Hnasko, R. (2001). Dopamina as a prolactin (PRL) inhibitor. Endocrine Reviews. 22(6): pp. 724 – 763.
Yager, LM; Garcia, AF; Wunsch, AM; Ferguson, SM (2015). Per què és important la dopamina?
Ricardo Bahena-Trujillo, Gonzalo Flores, José A Arias-Montaño. Dopamina: síntesi, alliberament i receptors al Sistema Nerviós Central. Revista Biomèdica. https://doi.org/10.32776/revbiomed.v11i1.218
