Resposta sexual: excitació, altiplà, orgasme i resolució
Segons el model de Masters i Johnson publicat el 1966, la resposta sexual es divideix en quatre fases [2]:
- Excitació : aquesta primera fase està caracteritzada per l'inici de la lubricació vaginal femenina i lubricació de la uretra masculina . En aquesta fase inicial comença un augment de la tensió muscular i òrgans genitals i augment de la freqüència cardíaca i aportació sanguínia . Aquesta fase pot tenir una durada de minuts fins a hores.
- Meseta : en aquest segon estadi se'n van intensificant els canvis de la fase anterior i es va acumulant més tensió.
- Orgasme : aquesta tercera fase es caracteritza per les contraccions involuntàries d'alguns músculs i la alliberament de tensió nerviosa acumulada fins ara. En homes es dóna la expulsió del semen i en dones contraccions rítmiques de l'úter. L'augment de tensió de la musculatura augmenta la pressió del penis i de les parets vaginals resultant una experiència plaent, l'orgasme .
- Resolució : en aquesta fase el cos va recuperant el to respiratori, cardíac i muscular i, com a conseqüència, experimenta una sensació de benestar. Trobem diferències entre homes i dones. En el cas dels homes es dóna un període refractari, que impedeix tenir nous orgasmes durant uns minuts o hores, en canvi en el cas de moltes dones si l'estimulació continua, poden tornar a experimentar orgasmes durant un període d'una hora aproximadament.
A aquest model se li va afegir una altra fase , el desig . Ellen Singer Kaplan, psicòloga especialista en sexologia i resposta sexual, va introduir aquesta cinquena fase, la qual precediria totes les descrites per Masters i Johnson. Kaplan va descriure el desig com: “sensacions específiques de gana o impuls sexual que mouen l'individu a buscar experiències sexuals o mostrar-se receptiu a elles” [3]. Els dos autors van acordar que no totes i cadascuna de les fases havien de donar-se obligatòriament a la resposta sexual.
Schnarch i Basson van ser dos autors els quals van donar èmfasi a la importància dels components psicològics durant la trobada sexual i suport de les diferents fases. Dins d'aquests aspectes psicològics s'hi inclouen la valoració positiva de la trobada sexual (satisfacció), les expectatives, la interacció, la intimitat i la comunicació, entre d'altres [3].
Actualment, es reconeix que no existeix un model únic de resposta sexual femenina, sinó que hi ha patrons heterogenis de resposta, [4] però models com aquests han guiat l'estudi de la resposta sexual i han establert bases diagnòstiques i de tractament de les disfuncions sexuals i trastorns relacionats amb el sexe.
Disfuncions sexuals
Gràcies a les aportacions de la literatura al voltant de la resposta sexual, els manuals diagnòstics han establert les seves bases sobre elles i avui dia les disfuncions sexuals s'organitzen en diversos trastorns referits a cada fase, seguint el model de Masters i Johnson i Kaplan, entre altres aportacions.
Les disfuncions sexuals, actualment es classifiquen de la següent forma [5]:
- Trastorns del desig
Desig sexual hipoactiu i trastorn per aversió al sexe.
- Trastorns d'excitació
Trastorn de l´excitació sexual femení i trastorn erèctil en homes.
- Trastorns de l'orgasme
Trastorn orgàsmic femení, trastorn orgàsmic masculí i ejaculació precoç.
- Trastorns per dolor
Disparèunia i vaginisme.
Aquests trastorns comentats s‟interposen a la satisfacció sexual, concepte que es considera un dret i és part fonamental de la salut sexual. Est té dos components: el físic i el psicològic, sent així la satisfacció sexual tant emocional com orgànica [4].
Els factors que hi influeixen poden ser: fisiològiques (com malalties, menopausa, postpart, fàrmacs) o bé psicològiques (com experiències negatives en les relacions, baixos nivells de felicitat i benestar general, angoixa emocional, creences, experiències/relacions passades i presents, estil de vida i d'altres trastorns de l'estat d'ànim[6].
Tractament de les disfuncions i trastorns sexuals
Els trastorns de la resposta sexual poden provocar ansietat anticipatòria a la trobada sexual, vergonya, estrès i un impacte general a la persona. Hi ha mètodes, tècniques i eines per millorar aquestes disfuncions i trastorns sexuals. Des de FemmeUp us mostrem algunes eines utilitzades en teràpia psicològica i els seus principals objectius.
- Mindfulness: basat en l'atenció plena i conscient del present, útil per al maneig de l'ansietat i per entendre i identificar sensacions experimentades a cada moment [7].
- Focalització corporal a la teràpia en parella: consisteix en sessions de carícies i observació de la parella atenent les sensacions i buscant l'augment del gaudi i l'estimulació de l'altre. Eficaç per disminuir gradualment l'ansietat anticipatòria a les relacions sexuals, alhora que també incrementa la comunicació, la confiança i intimitat entre els membres de la parella.
- Teràpia de parella centrada en les emocions (TCE): destacant les emocions com a eina central per aconseguir el canvi a la parella , indagant en les formes d'aferrament entre els membres de la parella [8].
- Mètode Gottman : aquest mètode té com a objectiu reduir i treballar el conflicte entre la parella de forma verbal, augmentant així la intimitat, l'afecte i el respecte, eliminant barreres entre la parella i augmentant la capacitat d'empatitzar i resoldre els futurs problemes de la relació[9].
- Lectura i visionat d'erotisme en parella : promou la motivació i la receptivitat sexual.
- Kinesiologia del sòl pelvià: educació i aprenentatge de tècniques kinèsiques orientades a la salut de la musculatura pèlvica, millorant condicions ginecològiques, urològiques etc.
- Tècniques d'integració cerebral i teràpies energètiques en trauma : basades en la medicina oriental. El focus és latenció a lenergia positiva i negativa de les emocions. Ús d'una eina anomenada ulleres hemisfèriques per estimular i processar la informació dels dos hemisferis de manera simultània. D'aquesta manera, s'aconsegueix “destapar”, verbalitzar traumes i resoldre conflictes que interfereixen en la salut sexual individual i la dinàmica de parella.
Una darrera eina molt poderosa és la psicoeducació, inclou autoconeixement de l'anatomia genital, desmitificar l'amor i les etapes d'una relació i entendre les etapes de la resposta sexual coneixent els canvis i els factors que es donen i incideixen.
Per finalitzar, mostrar les dades d'un estudi a gran escala amb una mostra de 384 dones i 363 homes . Els resultats van mostrar que la prevalença de les disfuncions sexuals en dones era del 52% i en homes un 38,8% ,sent el desig sexual hipoactiu el trastorn amb més prevalença en el grup femení i l'ejaculació precoç en el grup masculí [10].
Recorda que no estàs sola, hi ha molts factors que poden fer trontollar el correcte funcionament de la resposta sexual. No amagar-se i demanar ajut serà el millor tractament.
La valoració de l'especialista ja sigui a través de la consulta ginecològica, sexològica, psicològica i mèdica serà crucial per començar la recuperació i el gaudi de la sexualitat.
Font:
(1) Kleinplatz, Peggy J. (2018). History of the Treatment of Female Sexual Dysfunction(s). Annual Review of Clinical Psychology, 14(1), annurev-clinpsy-050817-084802. doi:10.1146/annurev-clinpsy-050817-084802
(2) Masters WH, Johnson VEU. (1966) Human sexual response. Boston: Little, Brown.
(3) Serra, JC, Zubeidat, I., Carretero-Déu, H., Reina, S. (2003). Estudi psicomètric preliminar del Test del Desig Sexual Inhibit a una mostra espanyola no clínica. International Journal of Clinical and Health Psychology; 3(3), 489-504.
(4) Maiellano. B. (2020). Interpretació dels canvis en el comportament sexual de la dona durant l embaràs. Journal of negative & no positive results, 5(10), 1106-1117.
(5) Campo-Arias, Adalberto; Herazo, Edwin (2016). Novetats, crítiques i propostes al DSM-5: el cas de les disfuncions sexuals, la disfòria de gènere i els trastorns parafílics. Revista Colombiana de Psiquiatria, (), S003474501630083X–.doi:10.1016/j.rcp.2016.08.008
(6) Starc, Andrej (2018). Female Sexual Function and Dysfunction: A Cross-National Prevalence Study in Slovenia. Acta Clínica Croàtica, 57(1), 52–60. doi:10.20471/acc.2018.57.01.06
(7) Simón, V. (2013). Mindfulness i psicologia: present i futur. Informació psicològica, (100), 162-170.
(8) Jiménez. A, Maldonado. M. (2020). Teràpia de Parella Centrada a les Emocions. Revista Griot, 13, 1-20.
(9) Mordechai. J, Schwartz. J . (2008). Gottman Method Couple Therapy. A Clinical handbook of couple therapy (138-166). New York: The Guilford Press.
(10) Sánchez.C, Carreño. J, Martínez, S, Gómez, ME. (2005). Disfuncions sexuals femenines i masculines: Comparació de gènere en una mostra de la ciutat de Mèxic. Salut mental, 28, 74-80.
