Què és el fetitxisme?
Com dèiem, el fetitxisme és una de les parafílies més comunes. Les parafílies són comportaments sexuals atípics que canvien segons la mentalitat de lèpoca ja que, per exemple fa 50 anys, la masturbació era considerada com a tal.
El fetitxisme és l'excitació sexual mitjançant un objecte inanimat o una part del cos que no està relacionat directament amb el sexe. Els subjectes feticihistes poden ser qualsevol, no a totes les persones fetitxistes els excita el mateix. No obstant, sí que és cert que hi ha alguns fetitxes que són més comuns:
- Podofília (peus)
- Urolagnia (orina)
- Retifisme (sabates)
- Otofília (orelles)
- Misofília (roba interior)
Causes del fetitxisme
Moltes són les teories que han anat sorgint al llarg de les dècades per explicar les causes del fetitxisme, però no hi ha cap definitiva acceptada per tota la comunitat científica. Una de les més esteses és la teoria del condicionament. Segons aquesta teoria de sexologia, el fetitxisme és una reacció a un esdeveniment que es va produir a la infància. Una experiència concreta en els primers anys de vida causaria aquesta associació que es crea entre aquest objecte determinat i l'excitació sexual, associació que es mantindria fins a l'edat adulta.
Això passa perquè aprenem a reconèixer característiques sexuals durant la infància. Per això, vincular algun objecte amb el sexe en aquesta etapa podria fer que, en arribar la pubertat, trobem que aquest objecte ens desperta el desig sexual.
No obstant això, per a altres, el fetitxisme no es desenvolupa a la infància, sinó més aviat durant la pubertat, sobretot quan s'inicien les pràctiques de masturbació.
Aleshores puc gaudir dels meus fetitxes en parella?
Considerats una mica pervers i tabú durant molts anys, en part per les interpretacions de la psicoanàlisi freudiana que considerava que aquests fetitxes eren símbols del penis i de la por a la castració i que només es donava al sadomasoquisme, la veritat és que l'alliberament del món sexual i de tot allò relacionat amb les pràctiques sexuals ha fet veure que tenir un fetitxe no ha de ser alguna cosa dolenta ni molt menys i que, de fet, és molt més habitual del que es creu, el problema és que és una cosa del que gairebé ningú no parla.
En general, el fetitxisme és una “ajuda” a la conducta sexual normal que no es considera trastorn perquè, senzillament, és un estímul més en una relació sexual satisfactòria. Com dèiem, mentre no produeixi angoixa ni disfunció, no cal considerar-ho un problema.
Així que si portes anys ocultant a les teves parelles que t'excita moltíssim llepar-los els peus o tocar les sabates mentre manteniu relacions sexuals, és hora que destapes aquest “secret” i li expliquis a la teva parella el que realment et ve de gust fer per excitar-te i gaudir més durant el sexe.
No ha de ser una cosa que necessitis fer sempre, només una cosa que et vingui de gust fer de vegades per canviar una mica les rutines i donar-li una vida nova a les vostres relacions sexuals. Igual que altres pràctiques, com l'ús de joguines sexuals o el bondage, poden ser positives sempre que els dos membres de la parella estiguin d'acord a dur-ho a terme.
Si li planteges a la teva parella el teu fetitxe i se sent incòmode, no has d'obligar-lo, tan sols fer-lo veure que és una cosa que pot fer-vos gaudir més a tots dos, ja que si tu gaudeixes més, ell també ho farà. Però sempre des de la comprensió i el respecte, mai des de la imposició.
I si els fetitxes els té la teva parella i no t'hi sents còmoda?
De la mateixa manera que no has d'imposar cap pràctica sexual a la teva parella si no se sent còmode amb ella, tampoc la teva parella ho ha de fer amb tu. Tot i això, cal intentar ser oberts davant dels desitjos sexuals de l'altre. Quan et plantegi el fetitxe, escolta'l amb la ment oberta i tractant d'entendre el que busca i per què. Potser de primeres et resultarà estrany, però després es pot convertir en una pràctica més.
Però si et demana alguna cosa que no vols fer, per exemple, orinar-lo a sobre, no has de cedir només per complaure'l. Heu de respectar els vostres desitjos. Si no és així, tracta d'imposar-ho, d'obligar-te o notes que està obsessionat amb el tema, potser sí que pateix un trastorn que hagi de consultar amb un professional de psicologia.
El fetitxisme pot ser un trastorn?
Només es consideren trastorns quan aquestes fantasies o impulsos sexuals provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d'altres àrees importants de l'activitat del subjecte. És a dir, esdevenen obsessives i afecten la vida del qui les presenta.
Si el fetitxe es converteix en un element necessari per a l'excitació sexual, no produint-se altrament, i limita la vida sexual, sí que pot ser un trastorn.
Perquè sigui considerat un trastorn s'han de donar les condicions següents:
- provoca malestar a la persona
- causa deteriorament funcional de l'individu
- el fetitxe es converteix en una cosa obsessiva i necessària per al sexe
- afecta les relacions personals
Aquestes condicions s'han de presentar durant almenys sis mesos.
En aquest cas, sí que és un trastorn que ha de ser tractat mitjançant psicoteràpia.
Redacció: Irene García , Directora de Continguts de Fourcats Media
Font:
- Mena, María Inés (2010). Fetitxisme-fetitxe a l'era de la globalització. II Congrés Internacional de Recerca i Pràctica Professional en Psicologia XVII Jornades de Recerca Sisena Trobada d'Investigadors en Psicologia del MERCOSUR. Facultat de Psicologia - Universitat de Buenos Aires, Buenos Aires.
- Mario Orospe Hernández. Fetitxisme i antifetitxisme a la Filosofia de l'Alliberament d'Enrique Dussel. Filosofia, història i política. Elsevier: https://www.elsevier.es/ca-revista-latinoamerica-revista-estudios-latinoamericanos-83-articulo-fetichismo-antifetichismo-filosofia-liberacion-enrique-S1665857416300059
